Anàlisi
lexicomètrica
L'Anàlisi Estadística
de Dades Textuals (ADT) és una eina que facilita l'anàlisi de les
unitats verbals bàsiques, paraules i frases, perquè a partir dels
resultats d'aquests recomptes de tipus estadístic es puguin cercar
cercar la temàtica, els objectius dels textos estudiats i els seus
fons mentals.
En
concret en aquesta anàlisi lexicogràfica feta amb el programa
Concordance,
he triat els textos de caire polític, dedicats a l'anàlisi i
comentaris sobre Catalunya i l'opció sobiranista, extrets “Del
blog Diari Gran del Sobiranisme”, http://diarigran.cat/
Josep Sort (2012). III Pla Quinquennal… o és de Reajustament? Publicat el dimecres, 16 de maig.
Emigdi Subirats (2012). La cultura de l’esforç i la mediocritat política. Publicat el dimarts, 15 de maig.
Ferran Pujol (2012). Tanquem files i sortim de l’armari. Publicat el dilluns 14 de maig.
Miquel Gimenez (2012). Idiotes, és la independència!. Publicat el dilluns 14 de maig.
Toni Cucarella (2012). La independència, les autopistes i les paparres (no només és Espanya qui ens escanya). Publicat el diumenge 13 de maig.
De fet, els tres articles pertanyen a una àrea temàtica ben delimitada, el sobiranisme de Catalunya, per tant, cal indicar que es tracta d'una situació d'intersecció temàtica.
En
l'elaboració de l'anàlisi lexicogràfica he seguit les fases
següents:
- Extracció de les paraules clau i la seva freqüència. (Word List)
- Extracció de concurrències.
- Relacions semàntiques
- valor dels verbs
Si
fem l’anàlisi per paraules veure’m que el que més es fan servir
són preposicions, articles, conjuncions
i paraules que serveixen de nexe: de
(151),
que(148),
la
(118),
i (99), a
(84),
el
(64), en
(50), i d'altres en menor mesura, com; els, amb, una, del, que són
elements gramaticals necessaris per ala redacció d'un text,i que un
cop analitzats diversos textos d'altres temàtiques donen un ordre de
simultaneïtat molt similar..
Al
quadre següent es detallen les paraules clau per ordre decreixent.
Freqüència
|
Paraules
clau
|
---|---|
15
|
Catalunya
|
13
|
Espanya
|
12
|
independència
|
10
|
catalans
|
10
|
estat
|
11
|
espanyol/s
|
9
|
govern
|
9
|
pacte
|
8
|
empresaris
|
6
|
benestar
|
6
|
espoli
|
6
|
fiscal
|
5
|
independent
|
3
|
independentista
|
2
|
pertànyer
|
Tot seguit s'esmenten les
relacions semàntiques de les paraules clau (en vermell) i les altres
relacionades, en les frases corresponents:
Paraula
clau
|
Relacions
semàntiques entre paraules
|
Catalunya
|
els
anys vint, ja van intervenir, primer, i liquidar, després la
Mancomunitat de Catalunya.
|
Pactar
amb els espanyols
... Amb una Catalunya
Lliure, no caldria cap reajustament, perquè els diners de
l’espoli
cobririen
|
|
i
menys per Catalunya,
a la qual consideren seva per “justo derecho de conquista”
|
|
Catalunya
està
perdent pistonada. És més que obvi que l’espoli
fiscal
espanyol
|
|
s’encetarà
un camí al Parlament de Catalunya
d’aliances per acabar recuperant el nostre orgull i la nostra
dignitat.
|
|
aquest
dèficit és dolentíssim per a Catalunya
i la seva supervivència
|
|
Catalunya
podria esdevenir perfectament un estat
independent.
|
|
en
els propers deu anys Catalunya
podria ser independent
|
|
una
Catalunya
pròpia
|
|
Generalitat
de Catalunya
|
|
Espanya
ens escanya i Catalunya
|
|
lliures
del paràsit espanyol
que se’ns beu la sang tot el que hi ha a Catalunya
|
|
governar
una Catalunya
independent
|
|
el
benestar
dels ciutadans de Catalunya
|
|
a
favor de la independència
de Catalunya
|
|
Espanya
|
a
aquest esclau d’Espanya
és una veritable pèrdua de temps
|
ni
Espanya
ens acceptarà mai
|
|
plantar-nos
davant d’Espanya
|
|
Pertànyer
a Espanya
no tan sols ens surt molt car. Pertànyer
a Espanya
posa en perill,
|
|
comptaria
amb més complicitats que Espanya
|
|
La
independència,
les autopistes i les paparres (no només és Espanya
qui ens escanya)
|
|
sense
la paparra d’Espanya
viurem millor: «Espanya
ens escanya!»
|
|
Espanya
ens escanya i Catalunya
viurem millor
|
|
Espanya
és una paparra sí, i també l’AP7.
|
|
el
greuge de les autopistes de peatge no ens l’infligeix Espanya
|
|
No
només és Espanya
qui ens escanya. No pagaria la pena la independència
|
|
Independencia
|
és
obvi que la Independència
és benestar
|
més
utòpic que la independència
|
|
de
votar prioritzant la independència
|
|
era
més eficient per la independència
gestionar el govern
|
|
L’única
sortida que tenim és la independència,
l’estat
propi
|
|
voler
la independència
no és somiar, ara el que és somiar és pretendre que el govern
espanyol
|
|
La
independència,
les autopistes i les paparres (no només és Espanya
qui ens escanya)
|
|
Diem
que volem la independència
perquè sense la paparra d’Espanya
|
|
al
País Valencià la independència
serà
d’esquerres o no serà
|
|
beneficis
immediats s’aconseguirien amb la independència.
|
|
no
està a favor de la independència
de Catalunya
|
|
No
només és Espanya
qui ens escanya. No pagaria la pena la independència
si només servira per a canviar de paparres.
|
|
catalans
|
els
catalans
i la seua catalanitat.
|
la
ciutadania dels Països Catalans
|
|
els
catalans
i les catalanes que hem de recuperar l’esforç d’antany
|
|
l’estat
d’ànim dels empresaris catalans
|
|
Espanya
posa en perill, per exemple, les pensions dels catalans,
|
|
Espanya
ens escanya i Catalunya
–els Països Catalans–
viurem millor el dia
|
|
Catalunya
–als
Països Catalans–
serà per als catalans
|
|
en
benefici dels catalans
i del seu benestar.
Perquè l’Estat
del Benestar
|
|
estat
|
El
concepte d’estat
espanyol
amb domini castellà
|
ni
pertànyer
a aquest estat
ens beneficia en res
|
|
l’única
manera viable, a la pràctica, és tenir un Estat
propi
|
|
que
ens les accepti l’estat
espanyol
cap
|
|
quan
toqui plantar-se davant l’Estat?
|
|
Volem
declarar-nos Estat.
|
|
mai
va ser desenvolupat ni completat per part de l’Estat
|
|
una
plantada davant l’estat
centralista
|
|
L’única
sortida que tenim és la independència,
l’estat
propi.
|
|
Estat
propi, no hi ha més
|
|
a
gent que vol sortir-se’n la que ens durà a l’estat
propi
|
|
Perquè
l’Estat
del Benestar
porta les nostres quatre barres al llom
|
|
govern
|
III
Pla Quinquennal dels govern
dels millors
|
sota
el govern
de la República
|
|
hi
ha la manca de coratge d’un govern
|
|
El
govern
espanyol
no té el govern
català
com un igual
|
|
la
inexplicable actitud del govern
espanyol
|
|
si
el primer govern
català
independent
|
|
més
eficient per la independència
gestionar el govern
|
|
viu
ancorat en el miratge que el Govern
|
|
Ho
diu tothom menys el Govern i l’empresariat
|
|
el
Govern
i els empresaris
|
|
el
govern
espanyol
ens
tregui de l’atzucac
|
|
pacte
|
el
tema del pacte
fiscal
|
Però
quin pacte?
Amb qui? Amb els espanyols?
|
|
Prefereixen
el pacte
entre les elits.
|
|
però
sí un “pacte
patriòtic” pre-electoral. Un pacte
|
|
El
pacte
fiscal
arribarà i tot s’arreglarà
|
|
esperen
aquesta arma secreta que és el pacte
fiscal
|
|
el
pacte
fiscal
que ni el PP vol ni necessita.
|
|
la
hisenda pròpia, el pacte
fiscal
|
|
empresaris
|
l’estat
d’ànim dels empresaris
catalans
|
pocs
polítics adverteixen als empresaris
del risc
|
|
els
empresaris
esperen aquesta arma secreta que és el pacte
fiscal
|
|
la
dels petits i mitjans empresaris,
|
|
ho
saben els empresaris
del món, ho sap tothom menys el Govern
|
|
els
empresaris
que encara esperen l’arma meravellosa, el pacte
fiscal
|
|
tots
els empresaris
valencians
|
|
on
polítics, empresaris
i cabassets fematers en general
|
|
benestar
|
la
Independència
és benestar,
|
hem
anat construint una societat amb força benestar,
|
|
Perquè
l’Estat
del Benestar
|
|
ha
de contribuir al benestar
dels irlandesos
|
|
un
futur de benestar
per als catalans
|
|
contra
el benestar
dels ciutadans de Catalunya
|
|
espoli
|
hi
ha un espoli
de 60 milions d’euros cada dia,
|
aquest
espoli
diari
|
|
els
diners de l’espoli
cobririen
de sobres els dèficit
|
|
l’espoli
fiscal
espanyol
ens està estrangulant
|
|
Espanya.
El benefici d’aquest espoli
|
|
defensa
la legitimitat d’aquest espoli
|
|
independent
|
el
primer govern
català
independent
|
Catalunya
podria esdevenir perfectament un estat
independent
|
|
els
propers deu anys Catalunya
podria ser independent
|
|
una
Irlanda independent
|
|
governar
una Catalunya
independent
|
|
independentista
|
No
cal tenir una gran coalició independentista
|
«Espanya
ens
escanya!» Ho diu l’esquerra independentista
|
|
també
–si n’hi ha, que diuen n’hi ha– la dreta independentista
|
En relació a la
concurrència (cluster) de les principals paraules clau tot seguit
s'inclou el quadre amb les freqüències.
Freqüència
|
Concurrencies
|
---|---|
2
|
Catalunya
podria
|
2
|
Catalunya
independent/lliure
|
2
|
Estat
espanyol
|
2
|
govern
espanyol
|
2
|
govern
català
|
5
|
pacte
fiscal
|
1
|
espoli
fiscal
|
2
|
estat
del benestar
|
Pel que fa a les
negacions i afirmacions, apareix el “no” 55 cops i el “si” 16
vegades. Sembla, doncs, que domina la negativitat, cosa que podem
comprovar amb l'anàlisi de la freqüència dels verbs.
Freqüència
|
Verb
negatiu
|
---|---|
5
|
escanyar
|
5
|
plantar-nos
|
4
|
canviar
|
2
|
acabar
|
Freqüència
|
Verb
positiu
|
---|---|
13
|
fer
|
2
|
voler
|
5
|
tenir
|
2
|
poder
|
Com
a conclusió de l'anàlisi lexicogràfica cal tenir en compte que els
textos estudiats pertanyen a una blog de política sobre la sobirania
de Catalunya. Tanmateix, les paraules més utilitzades són:
Catalunya, Espanya, independència, estat, govern, pacte, benestar.
Amb les combinacions de paraules que donen sentit i marquen el fons
mental dels articles, com: Catalunya podria, Catalunya independent,
pacte fiscal, espoli fiscal, etc.
Bibliografia
- Delfine Lagarde. Analyse lexicométrique des blogs
- Lluís de Yzaguirre, Carles Tebé, Araceli Alonso, Rosa-Ana Folguerà (2000). L'anàlisi lexicomètrica dels textos especialitzats. I Jornada de Terminologia i Documentació, Universitat Pompeu Fabra. http://latel.upf.edu/terminotica/topo/topo.htm
- Blogs d'anàlisi lexicomètrica.