Pàgines

divendres, 25 de maig del 2012

Cop d'ull a WikiLeaks

Una de les web socials que ha causat un gran impacte és el blog de WikiLeaks, una plataforma per afavorir el lliure intercanvi d'informació en línia, que té com a màxima: Nosaltres creiem que la transparència de les activitats governamentals condueix a reduir la corrupció, a una democràcia més sòlida i un millor govern. Aquest blog permet la interacció dels usuaris que poden discutir públicament sobre els documents, la seva credibilitat i veracitat, així com sobre les interpretacions i el context. Però des de 2010 els usuaris ja no poden publicar cap informe, cal trametre la documentació confidencial a l'organització que decidirà si és convenient publicar-la o no. A la pàgina web WekiLeaks ha publicat milions de documents confidencials, sense que se'n escapi ningú, de desenes de països, que posen al descobert les interioritats de la guerra a Afganistan i la corrupció al govern, la corrupció dels polítics a Rusia on els periodistes que ho publiquen són apallissats o assassinats. Denuncien el comportament poc ètic dels governs i empreses o el finançament dels partits polítics, els tripijocs de la banca, l'empresonament dels bloggers incomodes a la Xina, a Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Uzbekistan i Azerbaidjan. Tampoc se'n salva el Vaticà amb la publicació de documents sobre els casos de pederàstia o documents ultra reservats sobre les finances vaticanes fins a un suposat complot per assassinar el papa Benet XVI.

Una eina com aquest blog, opino, pot fer que la societat conegui com es mouen els fils de les accions de governs i poders fàctics i es puguin impedir els abusos, la intimidació a la llibertat d'expressió i la corrupció de tota mena.

3 comentaris:

Manel Larriba ha dit...

Estic totalment d'acord, i m'agradaria afegir una observació en el sentit que el cas Wikileaks demostra que tota acció no-iniqua provoca una reacció. Als països occidentals, tan "demòcrates" a l'hora de criticar la manipulació de la web per part del govern xinès o denunciar les manipulacions de Gaddafi en exposar a la xarxa els cadàvers dels opositors o els talls de la xarxa Internet en els països afectats durant les revolucions de la primavera àrab, els ciutadans no hem d'oblidar que els nostres governs també desenvolupen les seves estratègies de control i que inverteixen grans quantitats de recursos en el control de la xarxa. Fins a cert punt pot semblar raonable, però el cas de Wikileaks és paradigmàtic: s'han perseguit les seves fonts de finançament i s'ha intentat devaluar la persona de Julian Assange fins al paroxisme, presentant-lo com un líder sectari i sense escrúpols. Per tal de difondre aquesta imatge, han recorregut als mitjans tradicionals de comunicació, sabedors de que la televisió és encara hores d'ara la gran modeladora d'opinió.

Carles ha dit...

Completament d'acord amb Manel. Sobretot amb l'opinió sobre la televisió. De fet, del Wekileaks és la primera notícia que tinc. Com no ha sortit a televisió...

Assumpta ha dit...

Estic d'acord que hi hagi algú que demostri com actuen els fils del poder. Però tal com he dit algún altre company , també penso que s'ha de sospessar les consequències que tenen aquest secrets quan arriben a la llum. No sempre el descobrimet de les línies secretes es més important que les consequències que és puguin esdevenir de la seva publicació. Allò que diuen de la mentida piadosa a vegades és molt més encertada o no?