LES XARXES SOCIALS I EL MOVIMENT DELS INDIGNATS

Quan s'analitza la primavera àrab i les seves revolucions hom constata, d'una banda, que les xarxes socials no són el desencadenant de les revolucions, sinó un mitjà de difusió i, especialment, d'informació i convocatòria. I de l'altra, que els usuaris de les xarxes socials no superen el 20% i són majoritariament joves i universitaris. En tot cas, va ser l'ús dels missatges de les xarxes socials per part de la televisió el que va fer d'altaveu per a convocar les manifestacions al carrer. 

Ben al contrari que en el cas del moviment dels indignats, una acció de protesta situada als països occidentals, sorgides bàsicament en les xarxes socials, en què a Espanya Internet i les xarxes socials són seguides per més del 58% de la població. Un treball  de la Universitat Rei Joan Carles (URJC) realitzada el passat mes d’octubre determina que les xarxes enforteixen les relacions interpersonals, dinamitzen la participació cultural i la intervenció en la vida pública. Per cert, el mateix estudi indica que el (89%) Tuenti és la xarxa que més fan servir els joves universitaris, seguida molt de prop per Facebook (85%) i en menor proporció Twitter (60%).

El paper de les xarxes socials ha estat contundent en l'organització, convocatòria i seguiment del moviment del 15-M. Per exemple, la responsable del Twitter a Puerta del Sol deia: Twitter se usó para temas logísticos, para jugar al ratón y al gato con la policía, sirve para extender la información y para propagar el descontento difundiendo noticias sangrantes. Twitter sirve como herramienta colectiva desde el anonimato. També la creadora de “Difusión en red” diu: Facebook y Twitter sirvieron para lanzar preguntas. La misma pregunta animaba a crear movilización. 

El moviment 15-M ha demostrat el potencial que poden assolir les xarxes socials i l'alt nivell d'interactivitat que han tingut en el desenvolupament del 15-M. Potencial que ens  resumeixin Toni Negri, quan afirma que: El lenguaje del movimiento 15-M es filtrado por las redes y por la increíble cantidad de comunicaciones, enlaces, webs y foros en Facebook, Twitter, etc. Que, en una democracia real el poder sea interacción constituye la clave del lenguaje del movimiento.